Teoria de sistemes

La teoria general de sistemes, teoria de sistemes, teoria sistèmica, enfocament sistèmic o pensament sistèmic^[1] és un esforç d'estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comunes a entitats o els sistemes, que es presenten en tots els nivells de la realitat, però que són objectiu tradicionalment de disciplines acadèmiques diferents. La seva posada en marxa s'atribueix al biòleg austríac Ludwig von Bertalanffy, que va encunyar la denominació a mitjan segle xx.

Història i cronologia

1948-1955 cibernètica (William Ross Ashby, Norbert Wiener). Teoria matemàtica de la comunicació i control de sistemes a través de la regulació de la retroalimentació. Estretament relacionat amb la Teoria de control.
1950 Teoria general de sistemes (fundada per Ludwig von Bertalanffy).
1970 Teoria de les catàstrofes (René Thom, EC Zeeman). Branca de la matemàtica d'acord amb bifurcacions en sistemes dinàmics, classifica els fenòmens caracteritzats per sobtats desplaçaments en conducta.
1980 Teoria del Caos (David Ruelle, Edward Lorenz, Mitchell Feigenbaum, Steve Smale, James A. Yorke). Teoria matemàtica de sistemes dinàmics no lineals que descriu bifurcacions, estranyes atraccions i moviments caòtics.
1990 Sistema adaptatiu complex (CAS) (John H. Holland, Murray Gell-Mann, Harold Morowitz, W. Brian Arthur...). La nova ciència de la complexitat que descriu sorgiment, adaptació i autorganització. Va ser establerta fonamentalment per investigadors de l'Institut de Santa Fe, està basada en simulacions informàtiques i inclou sistemes de multiagent, que han esdevingut una eina important en l'estudi dels sistemes socials i complexos. És encara un actiu camp d'investigació.

↑ Gual, Marta. El pensament sistèmic com una aportació des de la complexitat per avançar en l'ambientalització curricular. El cas d'una proposta educativa per a treballar els vectors ambientals a l'educació secundària. (tesi). UAB, 2015.

[1] Gual, Marta. El pensament sistèmic com una aportació des de la complexitat per avançar en l'ambientalització curricular. El cas d'una proposta educativa per a treballar els vectors ambientals a l'educació secundària. (tesi). UAB, 2015.

[1]